|
OPERA: LA CENERENTOLA DE G.ROSSINI |
Diumenge, 13 de juny de 2010 > 19h
Teatre de Sarrià
c. Pare Miquel de Sarrià, 8
Concert de clausura de la masterclass del
Mestre Rául Giménez realitzada a la
Concertante Barcelona Academia Internacional
de Música en col•laboració amb el festival
alemany Rossini in Wildbad.
Els cantants han estat sel•leccionats en una audició celebrada
el passat mes de març a Concertante Barcelona Academia
Internacional de Música, a la que van venir joves participants de
tota Europa. Després d’una dura selecció, els intèrprets
escollits començaran la preparació de l’òpera a Barcelona,
tenint com a professor el tenor Raúl Giménez, director artístic
de Concertante Barcelona Academia Internacional de Música.
L’acte d’avui, el concert de clausura de la masterclas realitzada
durant aquests darrers dies. Avui serà la seva primera
representació en públic.
En uns dies, viatjaran a Wildbad, una petita ciutat de la Selva
Negra Alemanya, per participar dins el festival Rossini.
Prepararan i representaran La Cenerentola, en la seva edició
original. Tot un repte per aquets joves cantants.
La Cenerentola (La ventafocs) o El triomf de la bondat és una
òpera còmica amb música de Gioacchino Rossini i libreto de
Jacopo Ferretti. Va ser estrenada al Teatre Valle de Roma el 25 de
gener de 1817.
Rossini va composar aquesta òpera als 25 anys, en tan sols tres
setmanes.
L'obra inclou alguns dels passatges més complexes de la
literatura rossiniana, entre ells el rondó final del personatge
d'Angelina (LaVentafocs).
Al igual que Il barbiere, La Cenerentola va ser rebuda amb
hostilitat el dia de l'estrena, però ràpidament es convertí en un
èxit a Itàlia i a arreu. A España es va estrenar el 18 de abril de
1818, al Teatre Principal de Barcelona, a Londres l'any 1820 i el
1826 a Nova York.
Al llarg de tot el segle XIX la seva popularitat va rivalitzar amb la
de Il barbiere di Siviglia, però poc a poc va anar desapareixent
dels repertoris degut a la manca de veus de coloratura contralt
existents en aquell moment.
L'òpera presenta diferències respecte a l'argument del conte de
fades que ens és més familiar, ja que Rossini va optar per
prescindir d'elements sobrenaturals.
Angelina (Cenerentola) té un padrastre (Don Magnifico), i la fada
madrina tradicional es reemplaça per Alidoro, un filòsof i antic
tutor del príncep. Les filles vanitoses i egoistes de Don Magnifico
són Clorinda i Tisbe. El príncep Ramiro i el seu ajudant, Dandini,
s'intercanvien els papers de manera que el príncep pugui trobar
una núvia que l'estimi per tal com és, i no per al seu estatus
social. Els braçalets reemplacen la sabatilla de vidre tradicional
com el recurs pel qual el príncep troba Cenerentola.
|
